7 Portes
Inici
·
7 Portes
·
Restaurant
·

El restaurant

Referent de la restauració a Barcelona, ​​l'emblemàtic Restaurant 7 Portes ofereix un ampli recorregut per la cuina tradicional catalana i mediterrània. 185 anys d'història donen suport a una cuina adulta, natural, generosa i posada al dia, basada en els productes del país, sense renunciar a les aportacions de la cuina internacional.

El 7 Portes és un dels restaurants més simbòlics de la ciutat, que ofereix un ampli recorregut per la cuina tradicional catalana i mediterrània. 185 anys d'història donen suport a una cuina adulta, natural, generosa i posada al dia, basada en els productes del país, sense renunciar a les aportacions de la cuina internacional.

El 7 Portes és una institució de la vida barcelonina, situat a prop del Port Vell. El restaurant forma part de la memòria personal i familiar de molts barcelonins que, senzillament, el freqüenten per compartir el plaer de la taula i conversar-hi, que ha estat capaç d'adaptar-se i matisar la seva oferta segons els gustos de generacions i generacions de clients

Hem estat el punt de trobada dels màxims exponents de l'art i la literatura durant gairebé dos segles. Al llarg d'aquests de 185 anys de vida, el 7 Portes ha esdevingut el restaurant més tradicional de Barcelona, ​​un dels establiments més antics de la ciutat i un dels seus símbols més perdurables.

La cuina

A la carta del 7 portes pot trobar els nostres famosos arrossos i paelles, amanides fresques i populars, entreteniments, els canelons de tota la vida, mariscs, peixos i carns, plats de cullera i de forquilla en “perill d’extinció”, rostits amb la tradicional picada i també els tàrtars. La nostra carta recull un ampli receptari, que ha evolucionat al llarg d’aquests 185 anys d’història.

A la carta del 7 portes pot trobar els seus famosos arrossos i paelles, amanides fresques i populars, entreteniments, els canelons de tota la vida, mariscs, peixos i carns, plats de cullera i de forquilla en “perill d’extinció”, rostits amb la tradicional picada i també els tàrtars. La nostra carta recull un ampli receptari, que ha evolucionat al llarg d’aquests 185 anys d’història i ha estat capaç d'adaptar-se i matisar la seva oferta segons els gustos de generacions i generacions de clients.

El 7 Portes compta amb plats moderns i plats que no trobarà gairebé enlloc, que faran les delícies dels sibarites i dels gourmets. Grans plats festius i cassoles per compartir, que van des de la Paella Parellada i les Sarsuelas a plats creats al restaurant i que s'han convertit en clàssics com el bacallà de la Sra. Carme, o el rap a la barquera, fins a plats actuals i lleugers. No ens aturarem aquí i continuarem creant nous plats amb l'objectiu de renovació que ens permet afirmar que som un restaurant més viu que mai.

Els convidem també a deixar-vos sorprendre per les nostres postres elaborades artesanalment pels nostres rebosters al taller del restaurant. Tot això acompanyat d'una àmplia selecció de vins; la nostra carta de vins està pensada per ajudar en el procés d’elecció del vi més apropiat, i el nostre cellerer està sempre pendent de les novetats i la qualitat que ofereix el mercat.

La pinacoteca

Al llarg dels nostres 185 anys d'història, els artistes més il·lustres del moment han freqüentat i formen part de la nostra història del nostre restaurant, com la dels cafès que ens va deixar a deure el mestre Picasso quan estudiava a l'Escola de Belles Arts, o Miró, que s'inspirava en els plats per compondre la seva obra.

Tots han format una petita pinacoteca que us convidem a descobrir.

1836. L'arquitectura del bon gust

A la primera meitat del segle XIX Josep Xifré, un poderós home de negocis, va fer construir els anomenats “Porxos de Xifré” al Passeig Isabel II de Barcelona. El seu bon gust parisenc va fer que volgués reproduir una construcció similar a les que es trobaven a les places de la capital francesa i, en concret, els emblemàtics porxos de la Rue de Rivoli.

En aquest increïble enclavament, va instal·lar el seu domicili i un gran cafè de luxe amb 7 portes d'entrada. L'inici d'una llegenda de la gastronomia.

 

La florida artística del XIX i la del Restaurant 7 Portes

Al el segle XIX, a Barcelona es va viure una època de progrés i d'entusiasme a la qual la burgesia de la ciutat va impulsar un important procés d'urbanització, modernització i sofisticació de la capital catalana, sent els Porxos d’en Xifré un dels seus principals testimoniatges.

En aquest escenari, s'emmarca la pintura catalana i la crònica del temps de la Renaixença i el Modernisme. Una enigmàtica ballarina que Ricardo Urgell, evocador dels teatres i els cabarets de principis del segle XX, del Paral·lel o del Liceu, va captar amb tècnica impressionista. La delicadesa mediterrània i eslava d'Olga Sacharoff. o l'equilibri eteri de Xavier Valls representen la continuïtat d'aquests valors pictòrics, entre altres, il·luminen des de llavors les parets del 7 Portes.

Modest Urgell (1939-1919)

No era un simbolista més. Hi ha una cosa fascinadora i radical en l'austeritat de les seves composicions, com va descobrir Joan Miró, qui va manifestar la seva profunda admiració cap el pintor. La melancolia de les seves postes de sol ens parla del pas de la vida, però també de la bellesa que es troba en els llocs més humils i ens convida a la serenitat.

Marià Fortuny (1838-1874)

Va ser un orientalista atrevit per la seva pinzellada lliure i el seu luminisme intens. Delicat evocador de la bellesa refinada i exòtica, viva i llegendària, del Magreb tradicional, ens mostra aquí un personatge de delicada noblesa i poètic dandisme. Fortuny va ser una celebritat internacional a la seva època i la seva genialitat inspirava a Dalí que va afirmar en una ocasió: “Prim, Gaudí, Fortuny són de Reus; jo també”.

Arcadi Mas i Fondevila (1832-1934)

La poesia intensa d'un modest racó de camp, serè i exuberant alhora, es fa possible gràcies a la vibració de la pinzellada i la subtilesa de llums i ombres. Pintor sensual i dinàmic, va ser un dels pilars de l'anomenada Escola de Sitges que anticiparia l'esclat del Modernisme en aquesta localitat.

Il·lustració catalana, ironia i tendresa

Les il·lustracions de L’Esquetlla de la Torratxa o la Campana de Gràcia, deganes de la premsa satíric-crítica a Catalunya, demostren la importància de la il·lustració i la caricatura com a art de l'enginy, la denúncia, el retrat social o el plaer de l'entreteniment. Molt inserida al nostre restaurant, tantes vegades lloc de conversa intel·ligent i mordaç, aquesta ben nodrida col·lecció fa un viatge per tipus i costums passats i presents, gràcies al sentimentalisme de Junceda, la gràcia de Cornet o el costumisme de Benejam.

Un altre vessant del dibuix és la representada per l'elegància mundana d'un Florit o del Déco de Penagos. Més endavant, Cesc o Montesol representen una continuïtat d'aquesta sensibilitat fins als nostres dies. Destaca també la presència de Mariscal i el seu Cobi, la mascota que va sorgir precisament del 7 Ports, quan el seu autor, mullant el dit en una copa de vi, la va dibuixar per primera vegada en un tovalló del Restaurant.

Ricard Opisso (1880-1966)

És una figura mítica del dibuix català. Des de la seva participació en les trobades de Els Quatres Gats i fins a les seves vinyetes humorístiques, Opisso va fer de la sornegueria un art traçat amb inventiva i agilitat. Era admirada la seva gràcia en la captació de la dona, com la d'aquesta viatgera alterada, antecedent local de les pin-ups, amb un glamur matisat per la ironia.

Ramon Miró (1874-1927)

Aquest gran dibuixant va tenir un paper fonamental en la il·lustració dels anuncis publicitaris en revistes tan importants com ‘L’Esquella de la Torratxa’ i ‘La Campana de Gràcia’. En aquesta obra, que va sorprendre per la seva modernitat i enginy gràfic, l'artista anuncia la presència ineludible de la publicitat mitjançant el simbolisme de la pluja.

Entrada de l'art contemporani

Des de la presència protectora de Picasso, l'art contemporani ha tingut sempre el seu lloc al 7 Portes, a l'atzar de les troballes i les afinitats. Les aquarel·les suculentes de Francesc Artigau, pioner de la Nova Figuració, i el realisme de Letícia Feduchi, conviuen amb l'abstracció geomètrica d'Adolfo Estrada o Andreu Alfaro.

Mirant la signatura d'obres disperses, descobrim la presència de diversos arquitectes, com Federico Correa o Montse Ribas. Trobem també una natura morta de l'inconfusible Nazario, capaç de passar de l'underground a l'art culte.

Pablo Picasso (1881-1973)

Què podem dir de Picasso que no s'hagi dit ja? Un gran mestre universal, precursor del cubisme i emblema de molts altres moviments artístics. Ens enorgulleix indescriptiblement podar comptar amb la seva obra a les parets del 7 Portes.

Antoni Tàpies (1923-2012)

Ha representat la continuïtat de l'esperit de recerca exigent de Joan Miró amb un fort sentit de responsabilitat cívica. Els seus cartells i litografies, de qualitats plàstiques pròpies, volen recollir símbols i valors útils per la comunitat, com l'homenatge als mestres de la cultura.

Tàpies és diferent de tots els altres pintors abstractes. Aconsegueix una dimensió emblemàtica. Escriptura, gest cal·ligràfic, força de la pinzellada, expressivitat de la taca, es reuneixen en una fórmula inconfusible que transmet energia i misteri.

Christo Vladimirov (1935 -2020)

S'ha fet cèlebre per les seves intervencions a gran escala embolicant grans monuments, com el Pont-Neuf de Paris, o travessant grandiosos paratges naturals amb sumptuoses cortines. A Barcelona ha presentat dos projectes: embolicar l'estàtua de Colón i la font de Plaça Espanya de Josep Maria Jujol.

Malgrat no haver-se dut a terme, els seus dibuixos i plans testimonien la força poètica del seu procediment. La seva paradoxa és que amagar pot servir per mostrar i veure amb ulls nous i fascinats el paisatge familiar.

Memorabilia: documents sobre el 7 portes

Sabíeu que Miró conservava a la seva biblioteca l’Auca dels 7 Portes? Ens agrada preservar aquells documents que tenen un valor sentimental, que ens serveixen per a viatjar en el temps. La nostra col·lecció permet retrobar una nostàlgia gens melancòlica, si no feliç i divertida: documents publicitaris, els entranyables Contes de Calleja que es regalaven als nens que visitaven la casa, els poemes de Just Blanquer, el cambrer poeta….

Les fotografies de Francesc Català-Roca evoquen la fascinadora activitat de la veïna Estació de França.

Milton Glaser (1920-2020)

El pare d'un de les icones més populars del disseny gràfic postmodern, Milton Glaser té una forta vinculació amb Barcelona i era un benvolgut client del nostre restaurant. L’any 2011 vam tenir l'honor que acceptés dissenyar la col·lecció d'etiquetes de les ampolles commemoratives del nostre 175è aniversari que va realitzar a partir d'un bestiari de meravella que evoca la comunió de l'ésser humà amb la naturalesa i els seus misteris.

Perico Pastor (1953)

Ell és l'artista que ha trobat una síntesi entre la tradició del dibuix oriental i l’aquarel·la occidental

Mentre que de la primera adopta la tècnica de l'agilitat moderada i la poètica de la síntesi, de la segona, extreu la frescor i la vivacitat lluminosa. En la següent obra veiem una de les il·lustracions que s'inclouen en el llibre ‘Els 7 Ports. Amics i personatges’.

Autògrafs: la petjada íntima

Deixant de costat el seu valor anecdòtic i sentimental, la col·lecció de dedicatòries del 7 Portes ens ofereix un entretingut fris d'exercicis gràfics. Antonio Saura aixeca un arc, mentre que Albert Ràfols-Casamada opta per una de les seves evocadores finestres. Sorprèn sovint la desinhibició creativa dels escriptors i els artistes de l'espectacle com la flor de Gabriel García- Márquez, les vigoroses màscares de Charlton Heston, la timidesa de Woody Allen, reflectida amb la rúbrica de la seva signatura molt, molt petita en el centre de la pàgina blanca o l'exquisida sensibilitat d'Alexander Fleming.

Història
1836
Un punt de partida, un punt de trobada

Per dirigir el cafè, Josep Xifré va buscar un restaurador de prestigi i va trobar el Sr. Josep Cuyás, i va inaugurar el “Cafè de les 7 Portes” el 1836. Posteriorment Joan Biscamps va assumir-ne la direcció i més tard ho va fer Bertomeu Grau. El 1929 el negoci s'expandeix amb el lideratge del Xef Morera, convertint-se en el “Restaurant de les 7 Portes”. És en aquest moment quan es comença a cuinar un ambient afí al món intel·lectual i artístic que passarà a formar part de la identitat del local.

1940
La Família Parellada, l'inici d'una època històrica

A principis dels anys 40, el Xef Morera va voler traspassar el negoci i el 1942 un grup de comerciants de la Llotja, clients habituals de l'establiment, convencen el propietari de la mítica Fonda Europa de Granollers i membre d'una de les més prestigioses estirps de restauradors i fondistes de Catalunya des del 1771, perquè adquireixi el restaurant. Es tracta de Paco Parellada, que juntament amb la seva filla Carmen Parellada i el seu gendre Joan Solé, dirigiran una de les èpoques més àlgides del Restaurant 7 Portes.

1945
Una porta oberta a la nova cuina

Les suculentes paelles i una gran varietat de receptes tradicionals catalanes, com els pèsols ofegats, les sarsueles i altres invencions pròpies com el pijama (que Paco Parellada va crear a partir del Peach Melba d'Escoffier), van convertir el restaurant en un aparador de la cuina popular i en un dels més mítics de Catalunya.

1980
Una història gastronòmica sense fi

El 1980 Francesc Solé Parellada pren el relleu en la direcció del restaurant; una generació que continua la tradició i experiència de més de 300 anys de la família Parellada. D'aquesta manera dóna continuïtat als valors de bon servei al client, generositat i bona cuina que tant va predicar el seu avi, el cèlebre Paco Parellada, un dels referents gastronòmics de Catalunya.

2021
185 anys d’història gastronòmica

L'any 2021 va ser una fita en la història del restaurant al celebrar els seus 185 anys de fundació. El Restaurant 7 Portes segueix treballant per mantenir la seva qualitat gastronòmica i vocació de servei, adaptant-se a les noves tendències, també de transformació digital, amb la voluntat ferma de mantenir la confiança i complicitat dels seus clients i de continuar compartint grans moments que encara estan per venir.

Siguiente
1836
1940
1945
1980
2021
Anterior
Llibre de visites

Pintors, cantants, cineastes i escriptors. Intel·lectuals i artistes reconeguts a tot el món han deixat la seva empremta al restaurant i al nostre llibre de visites.

Descobreix-ho.

Harrison Ford i Calista Flockhart
Jack Black
Alejando Amenábar

Col·laboracions

Congui els nostres col·laboradors, amb els que treballem conjuntament i que ens ajuden a fer possible que el 7 Portes sigui un lloc tan singular.

Vols treballar amb nosaltres?

Vols formar part d’un dels restaurants més emblemàtics de Barcelona

SIETE PUERTAS S.A. és una companyia del sector de la restauració que compta amb un equip humà de més de 100 persones, amb una gestió moderna i actual.

Envia’ns el teu CV i forma part de l'Equip 7 Portes!

Llegir més