L’Art de cuina dels trinitaris: del convent al banquet és un manuscrit del segle XVIII-XIX que va més enllà dels receptaris habituals: combina plats per al dia a dia monàstic amb elaborades propostes per a grans banquets, reflectint el pas cap a una nova cultura gastronòmica i social.

La Col·lecció 7 Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana és una iniciativa impulsada l’any 2013, amb el suport i la cofinançament de la Fundació “la Caixa” i l’Editorial Barcino, que ha estat clau en el seu desenvolupament i consolidació. El seu objectiu és reunir i oferir accés als receptaris i textos gastronòmics més rellevants de Catalunya, des de l’edat mitjana fins a l’actualitat, convertint-se així en una col·lecció de referència per a investigadors, professionals i amants de la gastronomia.

La col·lecció traça un recorregut per més de set segles d’història culinària, mostrant com la cuina catalana ha evolucionat al llarg de la història del país. A través de l’estudi i l’edició crítica de manuscrits, molts dels quals inèdits o poc accessibles, aquest projecte busca preservar, contextualitzar i difondre un patrimoni gastronòmic únic i mantenir viva la memòria gastronòmica catalana, reforçant el seu paper com una de les cuines més influents del món i llegant-ne el coneixement a les futures generacions.

L’Art de cuina és un tractat manuscrit inèdit fins ara. El seu autor anònim es defineix com a trinitari,un orde religiós amb dues branques, la calçada i la descalça, que ha estat poc estudiat a casa nostra.

A diferència d’altres receptaris de cuina conventual que donen descripcions detallades de principis bàsics d’ordre, neteja i altres nocions generals de cuina pràctica, el cuiner que va escriure aquesta obra és més ambiciós en el seus objectius i, a banda d’aportar receptes ordinàries per a una comunitat religiosa, o per a malalts i convalescents, s’atreveix a idear i preparar fins i tot banquets per a festes i personatges principals, avesats a diferents serveis de diferents plats en un mateix àpat.

Aquest objectiu de cuinar per satisfer comensals molt diversos és una mostra del canvi social i del paradigma gastronòmic que es produeix en el tombant del segle XVIII al XIX, amb la introducció d’altres modes gastronòmiques, usos a taula, i amb el sorgiment de la cuina burgesa i de la restauració pública.